CULTURA
La cultura de Colòmbia és el producte de la mixtura racial dels indígenes americans, dels blancs europeus, especialment arribats d'Espanya, i dels negres africans portats pels conqueridors.
conseqüència de la mescla va ser un país multiétnico amb cultures i trets diferents d'acord a cada regió. A la Regió Andina predomina l'herència indígena i europea, mentre que la Regió Carib es caracteritza per la mescla indígena i africana, i en menor mesura europea. La regió que dóna a l'oceà Pacífic es caracteritza per les cultures negres i indígenes pures.
Segons les estadístiques, Colòmbia compta amb 87 pobles indígenes que utilitzen alguna de les 64 llengües natives. D'altra banda, compta amb diversos milions d'habitants afrocolombianos, més de 30 milions de blancs i mestissos, dotze mil gitanos, i una gran quantitat d'immigrants de diferents llocs. Sense dubtes, podríem parlar d'un gresol de races que aconsegueix viure en harmonia respectant les tradicions ancestrals.
Figura 2
HISTORIA
La història de Colòmbia fa referència als esdeveniments que han marcat l'esdevenir històric de l'actual República de Colòmbia, un país americà situat al noroccidente d'Amèrica del Sud, amb una superfície de 2.070.408 km² (1.141.748 km² corresponen al seu territori continental i els restants 928.660 km² a la seva extensió marítima) i una població de 46 581 823.1 Colòmbia es conforma com a estat en 1810 a partir del Virregnat de la Nova Magrana, colònia de l'Imperi espanyol que havia estat fundada en 1572. En 1886 presa definitivament el seu nom actual de República de Colòmbia. La seva història es divideix en general en època precolombina, descobriment i conquesta espanyola, colònia, independència, consolidació republicana i segle XX i XXI. Part de la història de Colòmbia té una estreta relació amb la història d'Espanya fins a la independència i les històries d'Equador, Veneçuela, Panamà i d'Amèrica Llatina en general. El primer segle republicà va ser turbulento amb la tensió entre una concepció federalista de l'estat a la manera nord-americana i una concepció centralista a la manera francesa (una de les moltes manifestacions de inautenticidad dels habitants d'aquest país), la qual cosa va conduir al país a permanents guerres i va donar principi als partits conservador i liberal. La Constitució de 1886 liderada pel president Rafael Núñez va posar fi a l'hegemonia liberal i va crear un estat centralista, conservador i estrictament catòlic.
FESTES
FERIA DE CALI
La Fira de Cali, també cridada Fira de la Canya, és una festivitat celebrada anualment des de 1957 a la ciutat vallecaucana de Cali a Colòmbia que es duu a terme entre el 25 i el 30 de desembre. Els seus esdeveniments més importants són el Salsódromo, i l'anomenat Superconcierto. Durant els seus esdeveniments participen orquestres locals, nacionals i internacionals que representen tots els ritmes tropicals bailables
Figura 3
FESTA DE BLANC I NEGRES
El Carnestoltes de Negres i Blancs, és la festa més gran i important del sud de Colòmbia, si bé per la seva Indicació Geogràfica li pertany a la ciutat de Sant Joan de Pastura,1 també ha estat adoptada per altres municipis nariñenses i del suroccidente Colombià. Se celebra del 2 al 7 de gener de cada any, i atreu un considerable nombre de turistes colombians i estrangers.
El 30 de setembre de 2009 va ser declarat "Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat" pel comitè de la UNESCO.2
Figura 4
GASTRONOMIA
La gastronomia de Colòmbia és el resultat de la fusió d'aliments, pràctiques i tradicions culinàries de les cultures indoamericanas locals, europees (principalment espanyola) i africana. Encara que no hi ha consens quant a un únic plat que representi a tota la gastronomia colombiana, es destaquen la arepa i el sancocho com els més representatius. Altres plats regionals destacats són la safata paisa, el ajiaco santafereño, la lechona tolimense i huilense i el malnom de formatge costeño, entre uns altres.
La lulada és una beguda típica del Valle del Cauca, especialment de Cali, capital del departament.1
La arepa amb xoriço és un menjar ràpid colombiana.
Plat tradicional de la gastronomia antioqueña, la "safata *paisa".
Plat tradicional de la gastronomia regional santafereña, el tapat de peix que és variat en Sant Andrés de Tumaco .
De la diversitat de fauna i flora a Colòmbia sorgeix una variada gastronomia essencialment criolla, amb poca influència de cuines estrangeres. Els platerets colombians varien en preparació i ingredients per regió i incorporen les tradicions de les cultures espanyola, mestissa i afro. Alguns dels ingredients més comuns en les preparacions són cereals com l'arròs i el blat de moro, tubercles com la papa i la yuca, varietats de leguminosas (fríjoles), carns com la vacuna, gallina, porc, cabra, cuy i altres animals silvestres, peixos i mariscs. És important també la varietat de fruites tropicals com el mànec, el banano, la papaya, la *guayaba, el lulo i la maracuyá.
Figura 5
Figura 6
VESTUARI TRADICIONAL
Figura 7
Figura 8
La cultura de Colòmbia és el producte de la mixtura racial dels indígenes americans, dels blancs europeus, especialment arribats d'Espanya, i dels negres africans portats pels conqueridors.
conseqüència de la mescla va ser un país multiétnico amb cultures i trets diferents d'acord a cada regió. A la Regió Andina predomina l'herència indígena i europea, mentre que la Regió Carib es caracteritza per la mescla indígena i africana, i en menor mesura europea. La regió que dóna a l'oceà Pacífic es caracteritza per les cultures negres i indígenes pures.
Segons les estadístiques, Colòmbia compta amb 87 pobles indígenes que utilitzen alguna de les 64 llengües natives. D'altra banda, compta amb diversos milions d'habitants afrocolombianos, més de 30 milions de blancs i mestissos, dotze mil gitanos, i una gran quantitat d'immigrants de diferents llocs. Sense dubtes, podríem parlar d'un gresol de races que aconsegueix viure en harmonia respectant les tradicions ancestrals.
Figura 2
HISTORIA
La història de Colòmbia fa referència als esdeveniments que han marcat l'esdevenir històric de l'actual República de Colòmbia, un país americà situat al noroccidente d'Amèrica del Sud, amb una superfície de 2.070.408 km² (1.141.748 km² corresponen al seu territori continental i els restants 928.660 km² a la seva extensió marítima) i una població de 46 581 823.1 Colòmbia es conforma com a estat en 1810 a partir del Virregnat de la Nova Magrana, colònia de l'Imperi espanyol que havia estat fundada en 1572. En 1886 presa definitivament el seu nom actual de República de Colòmbia. La seva història es divideix en general en època precolombina, descobriment i conquesta espanyola, colònia, independència, consolidació republicana i segle XX i XXI. Part de la història de Colòmbia té una estreta relació amb la història d'Espanya fins a la independència i les històries d'Equador, Veneçuela, Panamà i d'Amèrica Llatina en general. El primer segle republicà va ser turbulento amb la tensió entre una concepció federalista de l'estat a la manera nord-americana i una concepció centralista a la manera francesa (una de les moltes manifestacions de inautenticidad dels habitants d'aquest país), la qual cosa va conduir al país a permanents guerres i va donar principi als partits conservador i liberal. La Constitució de 1886 liderada pel president Rafael Núñez va posar fi a l'hegemonia liberal i va crear un estat centralista, conservador i estrictament catòlic.
FESTES
FERIA DE CALI
La Fira de Cali, també cridada Fira de la Canya, és una festivitat celebrada anualment des de 1957 a la ciutat vallecaucana de Cali a Colòmbia que es duu a terme entre el 25 i el 30 de desembre. Els seus esdeveniments més importants són el Salsódromo, i l'anomenat Superconcierto. Durant els seus esdeveniments participen orquestres locals, nacionals i internacionals que representen tots els ritmes tropicals bailables
Figura 3
FESTA DE BLANC I NEGRES
El Carnestoltes de Negres i Blancs, és la festa més gran i important del sud de Colòmbia, si bé per la seva Indicació Geogràfica li pertany a la ciutat de Sant Joan de Pastura,1 també ha estat adoptada per altres municipis nariñenses i del suroccidente Colombià. Se celebra del 2 al 7 de gener de cada any, i atreu un considerable nombre de turistes colombians i estrangers.
El 30 de setembre de 2009 va ser declarat "Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat" pel comitè de la UNESCO.2
Figura 4
GASTRONOMIA
La gastronomia de Colòmbia és el resultat de la fusió d'aliments, pràctiques i tradicions culinàries de les cultures indoamericanas locals, europees (principalment espanyola) i africana. Encara que no hi ha consens quant a un únic plat que representi a tota la gastronomia colombiana, es destaquen la arepa i el sancocho com els més representatius. Altres plats regionals destacats són la safata paisa, el ajiaco santafereño, la lechona tolimense i huilense i el malnom de formatge costeño, entre uns altres.
La lulada és una beguda típica del Valle del Cauca, especialment de Cali, capital del departament.1
La arepa amb xoriço és un menjar ràpid colombiana.
Plat tradicional de la gastronomia antioqueña, la "safata *paisa".
Plat tradicional de la gastronomia regional santafereña, el tapat de peix que és variat en Sant Andrés de Tumaco .
De la diversitat de fauna i flora a Colòmbia sorgeix una variada gastronomia essencialment criolla, amb poca influència de cuines estrangeres. Els platerets colombians varien en preparació i ingredients per regió i incorporen les tradicions de les cultures espanyola, mestissa i afro. Alguns dels ingredients més comuns en les preparacions són cereals com l'arròs i el blat de moro, tubercles com la papa i la yuca, varietats de leguminosas (fríjoles), carns com la vacuna, gallina, porc, cabra, cuy i altres animals silvestres, peixos i mariscs. És important també la varietat de fruites tropicals com el mànec, el banano, la papaya, la *guayaba, el lulo i la maracuyá.
Figura 5
Figura 6
VESTUARI TRADICIONAL
Figura 7
Figura 8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada